L'escriptor noucentista Josep Aragay en arribar a Nàpols escrigué: “He arribat a Nàpols, la ciutat de la roba estesa, de les pentinadores ambulants, dels vailets insolents, dels carrers molt amples o molt estrets i de les cambres sempre brutes i de l'italià incomprensible... (Nàpols-1916)” Des d'aleshores han passat cent anys i Nàpols ha canviat en algunes coses, en altres no. FPR vos proposa el viatge a aquesta terra tan vinculada al nostre país. Una terra plena de llum, d'olors a tarongina, de les llimeres en flor, de vinyes verdes vora el mar, sempre amb l'amenaça incerta del volcà. El Vesubi domina la meravellosa badia i li dóna perspectiva, grandiositat, magnificència. Va cobrir per desgràcia dels seus habitants les ciutats de Pompeia i Herculano portant l'ombra a aquelles alegres contrades però conservant la vida antiga per a la posteritat. Ho unirem per suposat, amb la ja mítica Costa Amalfitana amb una Mediterrània en majúscula, bella i recòndita observada de prop pels temples dels grecs, seus dels déus.